pere brasó foto
 
retrat
documental
b parade
la mina lluita
nyc broadway
nyc subway
nyc black out
nyc wtc
bcn semana santa
bcn cementiris
pintors rambles
70 anys a trujillo
paisatges
carrers
 
pere brasó actor


f


f
f

off/on broadway

broadway no és ni avenue ni és street. És una altra cosa. Ni tan sols és ample, com es podria desprendre del seu nom. És el nervi torçat que travessa manhatan fins que es perd bronx amunt i esdevé la new york 9A, molt lluny del lower manhattan, de battery park, on neix. El sot físic i emocional de les antigues torres bessones només és a dos carrerons d’aquesta via que va esquarterant el veritable espectale de manhattan.en el seu inici broadway és una síntesi de l'illa sencera. Ho barreja absolutament tot. La plaga dels matins del baix manhattan són els yupies, aquests engalanats manobres de la cobdícia explícita, tan clònics ells. Com voltors de colls multicolors, s’enfilen a les baranes amb el seu bigmacpack i en 5 minuts desapareixen vidres amunt. El vespre, els immensos fal·lus de vidre i acer resten erectes, però sense sang. Una atmosfera sinistra s'extén per les estretes voreres del casc antic, més pel que té de proa que per l'edat. El sol topa de façana en façana sense sentit fins que mor entre el riu hudson i l’oceà.

A mesura que puges el carrer i passes l’ajuntament -el city hall, diuen ells-, les voreres s’humanitzen i permeten el paseig. Poc a poc van apereixent comerços menys impacients, antiquaris, teatres alternatius... Sense adonar-te’n caus a chinatown o detottown -de tot, menys whitetown. L'ansietat mercantil assiàtica, africana o llatina es fa evident a cada passa i continua carrer amunt. Més sofisticada, al soho; més europea, al village; més sòrdida quan deixes enrere union square i t’adreces cap a la plaça times, la gran eclosió de la buidor occidental.

Si no et deixes enlluernar, times square s’acaba de seguida, però brodway segueix i segueix… lincoln center, central park, columbia university… i arribes a harlem. Inabastable, colonitzat per hispans -també com diuen ells- i gent gran de tota la vida.

A dalt de tot, topes amb el riu hudson una vegada més. Passes del bronx i et gires cap a l'illa i t'adones que manhattan és a l'engrós, és mirar-se el malic a l'engròs... boja, fàl.lica, humida i paranoica, com natros. Si és que ho té tot... Tot menys la mesura...


off/on broadway

broadway no es ni avenue ni es street. Es otra cosa. Ni siquiera es ancha, como se podría desprender de su nombre. Es el nervio torcido que atraviesa manhatan hasta que se pierde bronx arriba y se convierte en la new york 9A, muy lejos de battery park, donde nace. El hueco físico y emocional de las extintas torres gemelas sólo está a dos callejuelas de esta vía que va descuartizando el verdadero espectáculo de manhattan.en sus inicios broadway es una síntesis de la isla entera. Lo mezcla absolutamente todo. La plaga de las mañanas del bajo manhatan son los yupies, esos obreros de la codicia explícita. tan clónicos ellos. Como buitres de cuello multicolor, se encaraman a las barandillas con su bigmacpack y en 5 minutos desaparecen cristales arriba.Al atardecer, los inmensos falos de cristal y acero siguen erectos, pero ya sin sangre. Una atmósfera siniestra invade las estrechas aceras del casco viejo, más por lo que tiene de proa que por su edad. El sol rebota de fachada en fachada enloquecido hasta que muere entre el río hudson y el océano,

A medida que subes la calle y pasas el ayuntamiento -el city hall, dicen ellos-, las aceras se humanizan y permiten el paseo. Paulatinamente van apareciendo comercios menos impacientes, anticuarios, teatros alternativos... Sin apenas darte cuenta, estás en chinatown o detodotown -de todo, menos whitetown-. La ansiedad mercantil asiática, africana o latina se hace patente a cada paso y continúa calle arriba. Más sofisticada, en el soho; más europea, en el village; más sórdida cuando dejas atrás union square y te diriges hacia la plaza times, la gran eclosión del vacio occidental.

Si no te dejas deslumbrar, times square se acaba enseguida, pero brodway sigue y sigue… lincoln center, central park, columbia university… y te encuentras en harlem, inabarcable, colonizado por hispanos -también como dicen ellos- y gente mayor de toda la vida, hasta que el río hudson te separa del bronx.

Te vuelves hacia la isla una vez más y te das cuenta de que manhattan es al por mayor, es mirarse el ombligo al por mayor, loca, fálica, húmeda y paranoica a un tiempo... como nosotros... si es que lo tiene todo... Todo menos la medida.